El sofà, la nit, la pluja

Assegut en el sofà,
a mitja llum,
em deixo endur
per la remor de la pluja,
fosca i hipnòtica.

Assegut en el sofà,
absort per la quietud
d’una nit entrada en hores,
em masturbo reposadament,
sense vici ni sexe,
només mirant per la finestra,
absent i inconscient,
com si no fos al sofà,
com si fos més enllà,
a l’altre cantó del vidre,
on la pluja perfora,
amb insistència metòdica,
el silenci nocturn.

Assegut en el sofà
m’adormo,
com un mecanisme cansat
amb la ferralla oxidada
i el cable desendollat.

Una dona de mitjana edat, asseguda en un banc d'una plaça, pensa ...

... "La Soledat és molt pitjor que la buidor, és la dilatació del temps fins l'infinit".

tardes de pluja

Aquesta tarda plovia. No gaire, només quatre gotes que queien lentament. Caminava pel carrer. No duia paraigües i hem mullava. He passat per davant d'un bar que tenia les finestres molt grans. Quan plou, m'agrada passar per davant dels bars i mirar des d'en fora com la gent, des de dins, mira amb melangia com plou fora. Al final de la tarda, jo també he acabat naufragant dins d'un bar mirant com es feia de nit. Al final de la tarda, encara plovia.

20 d'octubre

El metro és un lloc on sempre és de nit i les estrelles surten de dins d'un túnel com si fossin bombolles de sabó expulsades de la gola negra d'un drac desprès d'un rot.