El sofà, la nit, la pluja

Assegut en el sofà,
a mitja llum,
em deixo endur
per la remor de la pluja,
fosca i hipnòtica.

Assegut en el sofà,
absort per la quietud
d’una nit entrada en hores,
em masturbo reposadament,
sense vici ni sexe,
només mirant per la finestra,
absent i inconscient,
com si no fos al sofà,
com si fos més enllà,
a l’altre cantó del vidre,
on la pluja perfora,
amb insistència metòdica,
el silenci nocturn.

Assegut en el sofà
m’adormo,
com un mecanisme cansat
amb la ferralla oxidada
i el cable desendollat.